(Article de la sèrie «Com s’ha fet La resta és ficció»)
El cinquè relat de La resta és ficció és una història real. O no. O hi ha parts que sí i hi ha parts que no. De fet, el títol del llibre és una frase extreta d’aquest relat.
Va ser escrit a Rubí l’any 2009. La llibreta a la qual es fa referència existeix. La conversa amb la iaia Angelina està basada en una conversa que vam tenir i que tinc gravada en algun disc dur. I hi ha altres coses que millor que no les expliqui.
Una altra curiositat és que aquest relat va estar publicat en un blog durant un temps. Gràcies a això, l’any 2010 el senyor Jaume Colomer, llavors president de l’Orfeó Barcelonès, em va contactar per correu electrònic i em va enviar una fotografia de Lluís Molins dirigint l’Orfeó en una actuació a la Penya Cultural Barcelonesa. En una revisió del relat, vaig incorporar-hi aquesta informació.
Pel que m’han anat dient alguns lectors, aquest és un dels relats que més ha agradat.
Cançó associada: For the love of God (Steve Vai)