L’escriptor que estava fins als nassos d’escriure sobre escriptors

(Article de la sèrie «Com s’ha fet La resta és ficció»)

El primer relat de La resta és ficció es titula «L’escriptor que estava fins als nassos d’escriure sobre escriptors». En aquest relat un aspirant a escriptor intenta agafar el camí fàcil per assolir el seu
objectiu.

Aquest relat va ser escrit a Viena l’any 2008. Va ser fruit d’un exercici proposat al llibre Màquines per a escriure de Víctor Sunyol, Eumo editorial (1992). En concret, «La matriu de Prop».

Per a mi és el millor relat del llibre, però encara no he trobat ningú que hi estigui d’acord.

Tot i que no és la meva intenció fer com Christopher Tolkien remenant i anotant diferències entre manuscrits del seu pare, trobo interessant fer un exercici similar per a aquest relat concret.

Tal com explica el relat «Nota de l’autor», el personatge de la Mar Rius està inspirat en l’escriptor i verbívor Màrius Serra. El 24 de juny de 2008 li vaig enviar un correu amb el relat adjunt. La seva resposta, just tretze hores després, va ser:

Hola Lluís

He llegit amb interès el teu conte. Naturalment, no puc distanciar-me’n ni ser objectiu. Tot i això, et diria que li trobo virtuts i defectes, com sol passar. La principal virtut és que aconsegueix crear un bon clima, entre Poe i Lovecraft. Llegeix, si mai et cau a les mans, un autor publicat per Quaderns Crema, i tanmateix molt poc conegut, que es diu Josep Maria Argemí (Els camins imaginaris, Quaderns Crema, 2000), per exemple. Potser hi reconeixeràs traces estilístiques.

Pel que fa als peròs, que sempre n’hi ha, només te n’assenyalaria dos. D’una banda, crec que has de treballar més l’estil de la frase. Em fa l’efecte que la subordinació et grinyola una mica, tot i que això sempre és força subjectiu. D’altra banda, els recursos per ocultar la personalitat diabòlica de Lluc Rifé són una mica massa previsibles. Així i tot, l’enhorabona! Espero que no et calgui vendre’t l’ànima per accedir a la publicació editorial.

Salutacions cordials

Màrius Serra

Els comentaris del Màrius (Comentàrius?) em van fer revisar moltes coses fins a arribar al relat tal com es va publicar anys més tard. Aquests són alguns dels canvis:

• Una referència a un relat inexistent anomenat «El triangle de les begudes» es va canviar per una referència a l’existent «La cervesa afinada en do».
• Màrius Talla va convertir-se en Mar Rius.
• Vaig afegir referències als relats «Nit blava» (que després utilitzaria Satanàs, donant una pista a la Mar) i «L’última fulla».
• El Lluc Rifé (anagrama de Llucifer) es va convertir en Àngela P. Dolera (anagrama d’Edgar Allan Poe).
• El Baïd (anagrama de Diable) Edicions es va convertir en Editorial Satèl·lit, i aquí es va perdre el joc de paraules.
• En la primera versió, el Màrius deduïa qui era l’antagonista a partir dels anagrames (previsibles) anteriors. En l’última versió, ho vaig complicar i vaig crear un missatge ocult que la Mar desxifra. 
• La solució l’aconsegueix posant les lletres del missatge en una reixa de 8×8.

Spoiler:

Mentre feia aquesta revisió vaig recordar que tenia la intenció de posar un acròstic ocult. En la versió publicada va desaparèixer, però en la versió original, agafant les lletres dels primers catorze paràgrafs, es podia llegir: llegeix llibres.

Per acabar, és bastant evident, però per si de cas ho explico: si no t’agrada aquest relat…

Spoiler:

Cançó associada: Whatever you want (Status Quo)