(Article de la sèrie «Com s’ha fet La resta és ficció»)
Aquest és un relat escrit a Viena, poc després d’«Ohnedich és a Llesdoof». Us seré sincer: a mi no m’agraden els bolets, per tant, m’imagino que jo no agrado als bolets. I aquesta idea de premi Nobel va originar «El moixernó assassí». Bé, reconec que últimament m’agrada el xiitake. Però els moixernons mai de la vida!
A més, el relat conté una referència clara a Historia abreviada de la literatura portátil d’Enrique Vila-Matas, que feia poc que havia llegit. És un llibre que em va agradar molt, però no en recordo res. Curiós, si més no.
Cançó associada: Tardor, Op.8 No3. Adagio Molto (Vivaldi)