(Article de la sèrie «Com s’ha fet La resta és ficció»)
Els relats «Ah» (escrit a Viena l’any 2008), «Cal fotògraf» (escrit a Rubí l’any 2008), «Inspiració» (escrit a Rubí l’any 2009) i «L’última cruïlla» (escrit a Lugo l’any 2017) formen una tetralogia. És una única història explicada en moments diferents i des de diversos punts de vista.
En una revisió em vaig plantejar la possibilitat d’unir-los tots en un únic relat dividit en quatre
capítols, però vaig preferir deixar-los separats i que fos el lector qui decidís si anaven de bracet o no.
Quan recopilava informació per a aquest com-s’ha-fet, vaig trobar un document de 2008 que es deia «Cal fotògraf 2». Crec que el vaig abandonar i que la idea que tenia es va convertir en «Ah». El relat inacabat diu això:
El Jordi és un home dispers i aquesta dispersió li fa recordar moments de la seva vida que creia oblidats. Ara, per exemple, acaba de veure com una noia que havia coincidit amb ell a l’institut just ha entrat en una botiga de fotografia i la seva ment ha entrat en estat de flashback. Una connexió sinàptica no premeditada aquí i allà i ha començat a recordar un amor d’adolescència que va néixer fa dotze anys.
Es veu que la noia que acaba d’entrar a la botiga s’assembla molt a una noia de la qual es va enamorar (dubta fins i tot que no fos ella mateixa) quan anava a l’institut. Creu recordar que el primer cop que es va fixar en ella va ser en una botiga de fotografia que ara ha deixat pas a una llibreria. Podria ser, tanmateix, que aquella fos una altra noia que s’assemblava a la que més tard no podria deixar de mirar a l’institut. Qualsevol que ho veiés des de fora pensaria que tot plegat no era més que una idealització romàntica.
Per cert, el número 187 no és un nombre primer.
Cançons associades:
- Ah: Tu ets la llum (Lax’n’Busto)
- Cal fotògraf: Lluna negra (Sangraït)
- Inspiració: Basket Case (Green Day)
- L’última cruïlla: Never Going Back Again (Fleetwood Mac)